25 d'Abril 2008

Només començar la classe, en Pitu ens va demanar que li enviéssim un mail amb la idea del curt, ja que no li havia arribat.

Després d'enviar-li i que ell se la mirés i ens digués que li agradava, ens varem posar a fer el guió.

Això ens va dur tota la classe, i fins i tot, a les 5 encara no el teniem acabat.

Vam marxar amb el guió per fer, però a hores d'ara tenim tota la història feta, part per part, i només ens falta separar-ho per plans i afegir la música.

18 d'Abril 2008

Com varem començar la classe parlant del curt, en Pitu ens va ensenyar els tipus de plans, les maneres de processar la informació i ens va ensenyar a mirar fotografies amb la llei dels 3/4.

En Pitu ens va explicar cada pla, moviment i angulació per tal que ho tinguéssim present a l'hora de fer el curt.

Tipus de plans:

• Plans llargs: Gran pla general, pla general i pla de conjunt.
• Plans migs: Pla sencer, pla 3/4 (Americà), pla mig, pla mig curt.
• Plans curts: Primer pla, primeríssim primer pla, pla detall.

Angulació:

• Picat
• Contrapicat

Moviments:

• Panoràmiques
  
• Travelling

Per acabar ens va explicar l'esquema bàsic: Un conjunt de plans fan una escena, i un conjunt d'escenes fan una seqüència.

4 d'Abril 2008

Sessió a Expodidàctica

Abans d'anar cap a on estava la ràdio de l'xtec, varem passar per on estave en Josep Maria Silva per veure com funcionaven les pissarres interactives.

Quan varem acabar amb la part d'informàtica ens varem dirigir a la ràdio i després de veure com els altres feien els seus contes, ens va arribar el torn.

Estavem tots bastant nerviosos, tot i que també estavem força emocionats. Personalment, va ser una experiència molt divertida que em va encantar.

Cal dir que no les tenia totes ni amb el conte ni amb la veu que havia preparat per al meu personatge, però finalment vaig quedar molt contenta amb els resultats i sembla ser que en Pitu també va quedar satisfet.

Va ser una gran experiència que m'encantaria tornar a repetir!

28 de Març 2008

La classe va començar amb en Pitu parlant-nos de la ràdio, i fent-nos la proposta de gravar un programa a Expodidàctica.

Vam estar parlant de possibles idees per un programa de ràdio que fos per nens petits, i hi van sortir moltes coses, tot i que no totes varen convençer al Pitu com a programa per fer divendres vinent a la fira.

Llavors, en Pitu ens va dir que fariem un conte. Podiem triar un conte existent o ens en podiem inventar un, i haviem de montar-nos-ho de manera que divendres vinent estigués tot preparat, amb guió, música i guió tècnic preparats.

Després varem practicar fent una novel·la radiofònica només amb sons.

Finalment ens varem posar per grups i varem decidir que nosaltres fariem el conte de la rateta que escombrava l'escaleta i varem començar a preparar-ho tot.

14 de Març 2008

Avui al començar la classe en Pitu ens ha ensenyat els curts dels alumnes d’altres anys, tot i que prèviament nosaltres li hem explicat les idees que teniem per el.laborar els nostres.

Seguidament, en Pitu ens ha explicat el procés que s’ha de dur a terme per realitzar un curt, que és el següent:

1. Primer s’ha de tenir la idea, de què anirà el curt.

2. Argument: s’ha d’explicar la història com si fos un conte, tot documentant-nos per realitzar de forma correcta l’argument.

3. Guió temàtic/escènic: coordinació d’imatge i so.

4. Guió tècnic/definitiu:

5. Pla de producció: com es gravarà el que es té previst al guió tècnic.

6. Guió d’edició: selecció de les preses vàlides per a realitzar el curt.

7. Edició: s’edita el que s’ha seleccionat al guió d’edició per donar el curt per acabat.

Un cop sabiem tot això, vam deixar el tema del curt i vam veure i analitzar un anunci de Play Station que ens va deixar a tots amb la boca oberta ja que no ens esperàvem trobar tantes coses ocultes darrera d’un anunci. En Pitu ens va explicar que era un anunci críptic ja que tots els missatges que contenia estaven molt ocults i no eren fàcils de desxifrar.

7 de Març 2008

A l’haver-nos arribat el dia anterior un full amb una gàbia i un ocell dibuixats i nosaltres havíem de ficar l’ocell dins la gàbia sense retallar el paper, només arribar a classe en Pitu ens va preguntar qui havia pogut fer-ho.

El que en Pitu pretenia que féssim era construir un taumatrop, és a dir, fer amb un full i una corda, que les dues imatges quietes estiguéssin en moviment i forméssin un dibuix de sol.

Després ens va ensenyar un parell de flip books, que eren dos llibres amb un dibuix a cada pàgina del llibre, era un mateix personatge duent a terme una acció, però en cada full hi havia una petita variació en relació al full anterior, d’aquesta manera quan passàvem els fulls del llibre ràpidament, veiem les imatges en moviment.

Per que un moviment normal es pugui dur a terme, ha de dispoar de 60 fotografies per segon. Axí com en cinema en moviment desposa de 24 fotogrames per segon (en el moment que decidim posar 48 fotogrames, el moviment seà més ràpid, mentre que si cada segon desposa de 12, el moviment serà més lent. En televisió, són 25 fotogrames per segon.).

Un cop ens havíem mirat els flip books, en Pitu va treure una lupa. Ens va tancar a les oques i només va deixar un petit foradet de llum que entrava per la finestra, va col.locar la lupa al forat i varem comprovar que veiem els cotxes que passaven pel carrer e moviment, i del revés en un full en blanc que va posar en Pitu a l’altra banda de la lupa. En Pitu ens va explicar que les càmeres de fotos feien servir lupes com a objectius per fer la seva funció.

Després, varem posar en comú diferents maneres que trobem que serien idònies per treballar la comunicació audiovisual en una aula d’infantil. I tot seguit varem veure un video de Walt Disney per analitzar-lo.

Després de veure’l un cop varem treure les conclusions següents:

“Lend a paw” (1941) – Walt Disney

És un video que ens mostra bàsicament el conflicte entre el bé i el mal. Parla de la gelosia, és a dir, a l’humanitzar els personatges, podem veure la gelosia del germà gran quan neix el germà petit.

Així doncs, veiem el següent:

- el gat surt de la bossa moll i aturdit à naixement

- el gat entra a casa, en Mickey l’acaricia à gos desplaçat

- Domoni surt del cap d’en Pluto à som dolents per naturalesa

- L’àngel surt del no res, és algo diví à ens fan bons, no ho som

- L’element de la planxa com a objecte que ha de matar el gat à És la dona que el vol matar

- No hi ha cap figura maternal dins la casa

- Parlen del peix (que és famella) despreciant-lo

29 de Febrer 2008

Després de recordar el que varem parlar el dia anterior, que en Pitu ens ensenyés la pàgina del CAC (Consell Audiovisual de Catalunya) i ens digués què era el que havíem de llegir per la propera sessió, vam començar a parlar de les franjes horaries en les que els nens miraven la televisió. Cadascú deia una cosa diferent, tot i que acostumàvem a coincidir en que les hores en les que s’emeten programes destinats principalment a les criaturas és molt ampli. D’aquesta manera s’està fomentant a mirar la televisió molt de temps al dia.

Aquí es on la nostra labor com a futures educadores té cabuda. Com a futues mestres, hem d’aprendre a regular aquest temps, disminuïr-lo i conscienciar els pares de quins programes és bo que vegin i quins no i durant quanta estona és adient que el petits estiguin asseguts veient-los. Aixó és un treball realment difícil, ja que cada família és un món, i cadascú arriba a una hora diferent a casa i vol veure als seus fills abans de que se’n vagin a dormir.

22.02.2008

22 de Febrer 2008

Només entrar a classe, en Pitu no va fer cap tipus de presentació, no ens va dir en cap moment que ell era el profesor de Counicació Audiovisual, ni tampoc ens va dir el seu nom.

Vam començar la classe escoltant l’explicació que en Pitu feia sobre què és la Comunicació Audiovisual. Tot seguit, ensva passar la paraula i ens va demanar que diguéssim perquè creiem que la comunicació audiovisual era important a l’escola, perquè nosaltres com a mestres teniem aquesta assignatura, i que penséssim concretament en el nostre futur en una aula d’infantil.

Varem arribar a la conclusió de que els mitjans de comunicació estan cada cop més presents, que s’actualitzen i que d’aquesta manera, la mestra ha d’aprendre sobre el tema per tal de tenir criteri suficient per aconsellar i opinar de forma correcta.

Un cop teniem això clar, vam parlar de com la televisió entreté, informa i educa a aquells que la veuen. Però no només això, vam començar una espècie de debat que amb l’ajuda ‘en Pitu vam acabar dient que l’objectiu de la televisió simplement era guanyar diners,d’aquesta manera, es convertia en una empresa que feia un producte que venia a un client. Aixa doncs, la televisió produei audiencia, que passa a mans de les empreses anunciants, i torna cap a la televisió en forma d’anunci. És un pex que es mossega la cua.

Després vam veure un video, era un programa de televisió anomenat “Camaleó”. Dins d’aquest programa, hi hvia una connexió en directe amb un informatiu, per tant, quan en Pitu va parar el video en aquest moment i ens va preguntar què estàvem veient, totes varem contestar: Un informatiu. En aquest moment, en Pitu ens va preguntar perquè reponiem això si ens havia dit que era el programa Camaleó. I llavors, en Pitu ens va explicar de quina manera influien els formats.

Aixi doncs, va fer-nos la broma de que ell no era el professor (al.legant que ell no s’havia presentat), per demostrar-nos que a la vida els formats influyesen igual que a la televisió, ja que a vegades donem credibilitat a algunes persones perquè el fomat ens influeix.