My Playlist


D135

divendres, 18 d’abril del 2008

22 de Febrer 2008

Només entrar a classe, en Pitu no va fer cap tipus de presentació, no ens va dir en cap moment que ell era el profesor de Counicació Audiovisual, ni tampoc ens va dir el seu nom.

Vam començar la classe escoltant l’explicació que en Pitu feia sobre què és la Comunicació Audiovisual. Tot seguit, ensva passar la paraula i ens va demanar que diguéssim perquè creiem que la comunicació audiovisual era important a l’escola, perquè nosaltres com a mestres teniem aquesta assignatura, i que penséssim concretament en el nostre futur en una aula d’infantil.

Varem arribar a la conclusió de que els mitjans de comunicació estan cada cop més presents, que s’actualitzen i que d’aquesta manera, la mestra ha d’aprendre sobre el tema per tal de tenir criteri suficient per aconsellar i opinar de forma correcta.

Un cop teniem això clar, vam parlar de com la televisió entreté, informa i educa a aquells que la veuen. Però no només això, vam començar una espècie de debat que amb l’ajuda ‘en Pitu vam acabar dient que l’objectiu de la televisió simplement era guanyar diners,d’aquesta manera, es convertia en una empresa que feia un producte que venia a un client. Aixa doncs, la televisió produei audiencia, que passa a mans de les empreses anunciants, i torna cap a la televisió en forma d’anunci. És un pex que es mossega la cua.

Després vam veure un video, era un programa de televisió anomenat “Camaleó”. Dins d’aquest programa, hi hvia una connexió en directe amb un informatiu, per tant, quan en Pitu va parar el video en aquest moment i ens va preguntar què estàvem veient, totes varem contestar: Un informatiu. En aquest moment, en Pitu ens va preguntar perquè reponiem això si ens havia dit que era el programa Camaleó. I llavors, en Pitu ens va explicar de quina manera influien els formats.

Aixi doncs, va fer-nos la broma de que ell no era el professor (al.legant que ell no s’havia presentat), per demostrar-nos que a la vida els formats influyesen igual que a la televisió, ja que a vegades donem credibilitat a algunes persones perquè el fomat ens influeix.